En una època a on totes les pel·lícules d'espies estan equipades de la major i mes gran tecnologia, en una època a on tots els espies son intel·ligents i es surten de totes amb una gran dosis de grans atletes, sobta veure aquesta sèrie dels anys 60 a on els espies son patosos i mes be tontos que atlètics.El Maxwell Smart (Don Adams) es un agent super secret, ronda la tontura i la patositat però es un gran tirador, excel·lent en el combat cos a cos i sempre el podem trobar amb el seu zapatofono enganxat.
La seva companya, l'agent 99 (Barbara Feldon), es tot el contrari que ell, super competent, però el Max li salva la vida mes d'una vegada. Ambdós treballen per l'organització CONTROL ( collons semblen uns condons, que complicats, es podien dir TIA, els cedeixo la meva original idea) i lluiten contra l'organització KAOS (semblen okupes) per evitar que aquesta ultima domini el mon.
El seu cap es el Thaddeus ( Edward Platt), es un cascarrabies incorregible i que sempre esta enfadat per les continues cagades dels seus equips d'espies con els agents 13 (Dave Ketchum) y 44 (Victor French) ( sempre buscant el lloc mes estrany per estar) o el Robot Hymie (Dick Gautier), construït per KAOS però reclutat per Max per treballar amb CONTROL. La seva única pega? que es molt literal.
"El temible operario del recontraespionaje Maxwell Smart" com ell mateix es defineix va estar en antena durant gairebé cinc anys i 138 capítols i va generar una continuació al 1995 que nomes va durar set capítols. També podem trobar 3 pel·lícules Maxwell Smart o Maxwell Smart and the Nude Bomb(1980), Get Smart, Again! (1989) (nomes tele) i Superagente 86: de película (2008)
La sèrie va ser creada per Buck Henry i Mel Brooks, i ells mateixos la defineixen com "una combinació dement de James Bond, l'inspector Closeau i la comèdia de Mel Brooks". En resum, qui tingui ganes de riure es una de les seves series de capçalera
QUE VA SER D'ELLS
Don Adams (Maxwell Smart)Va guanyar el premi Emmy tres vegades pel seu personatge en aquesta sèrie, a mes dels dos premis Emmy que també va aconseguir la sèrie.
Va seguir treballant en series com Love Boat (Vacaciones en el mar) o The Partners, encara que havia quedat marcat pel seu paper a Superagente 86
Posteriorment es va dedicar a actor de doblatge participant entre altres a l'inspector Gadget i aprofitant per rodar les noves pel·lícules sobre aquesta sèrie, fins que al 1995 va tornar amb la continuació de la sèrie que nomes va durar 7 capítols i va motivar la retirada del personatge de la seva vida.
El 2004 li va aparèixer un limfoma osi i va morir el 25 de setembre del 2005 a causa d'una infecció pulmonar a l'edat de 82 anys.
Barbara Feldon (Superagente 99)
Al 1966 Andy Warhol li va fer un retrat per la portada de TV Guide.
A partir del final de la sèrie va seguir a la comèdia amb la sèrie "The Marty Feldman Comedy Machine", posteriorment al 1974 va presentar juntament amb Jackie Cooper el programa "The Dean Martin Comedy World".
Va participar en series com "McMillan y su esposa" o "Centro Medico" i va fer diverses pel·lícules per la tele a finals dels 70 com "The Four of Us" (1977), "A Guide for the Married Woman" (1978), "Sooner or Later" (1979), "Children of Divorce (1980), "The Unforgivable Secret (1982) o "Secrets" (1986).
A la dècada dels 90 la tornem a trobar en series com "Cheers", "Loco por ti" o com a narradora a la sèrie documental "Dinosaurs". Es va retirar al 1997 desprès d'aparèixer en un episodi de la sèrie "Chicago Sons".
Jefe Thadeus (Edward Platt)Abans de la sèrie el podem trobar en pel·lícules com "Rebelde sin causa" o "Con la muerte en los talones".
També va participar en series com "Perry Mason","Bonanza" o "La Dimensió Desconeguda".
Després de la sèrie no es va tornar a saber d'ell, exceptuant petits papers secundaris fins al 1974 que es va comunicar la seva mort a causa d'un infart.
Posteriorment es sabria, gracies a una entrevista al seu fill, que la causa havia estat suïcidi provocat per les dificultats econòmiques i la depressió. També va comunicar que havia sobreviscut a dos intents de suïcidi mes i que la seva malaltia mental no havia estat diagnosticada.
Posteriorment es sabria, gracies a una entrevista al seu fill, que la causa havia estat suïcidi provocat per les dificultats econòmiques i la depressió. També va comunicar que havia sobreviscut a dos intents de suïcidi mes i que la seva malaltia mental no havia estat diagnosticada.
Com sempre us deixo les imatges que valen mes que quasi mil paraules:
Intro de la serie
Veneno, antídoto, antiantidoto …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada